Europa està intentant avançar cap al futur construint dues "illes energètiques" artificials al mar del Nord i al mar Bàltic. Ara Europa té previst penetrar eficaçment en aquest sector convertint els parcs eòlics marí en capacitat de generació d'electricitat i alimentant-los a les xarxes de molts països. D'aquesta manera, es convertiran en intermediaris dels futurs sistemes d'energies renovables interconnectats.
Les illes artificials serviran com a punts de connexió i de commutació entre els parcs eòlics marí i el mercat elèctric terrestre. Aquests llocs estan dissenyats per captar i distribuir grans quantitats d'energia eòlica. Entre aquests casos, l'illa d'energia de Bornholm i l'illa de la princesa Elisabet són exemples destacats de nous enfocaments per a la implementació de sistemes d'energies renovables.
L'illa energètica de Bornholm davant de la costa de Dinamarca subministrarà fins a 3 GW d'electricitat a Alemanya i Dinamarca, i també mira a altres països. L'illa de la Princesa Elisabet, situada a 45 quilòmetres de la costa de Bèlgica, recollirà així energia dels futurs parcs eòlics marí i servirà com a centre indiscutible d'intercanvi d'energia entre els països.
El projecte Bornholm Energy Island, desenvolupat per Energinet i 50Hertz, serà un actiu energètic valuós i fins i tot vital per al continent. Aquesta illa especial podrà subministrar a Dinamarca i Alemanya l'electricitat que necessiten. Per avaluar l'impacte del projecte, també han iniciat treballs importants, com la compra de cables de corrent continu d'alta tensió i la preparació de la infraestructura terrestre.
La construcció del ferrocarril està previst que comenci l'any 2025, subjecte a l'aprovació ambiental i a les excavacions arqueològiques. Un cop estigui operativa, l'illa d'energia de Bornholm ajudarà a minimitzar la dependència de les empreses de l'energia fòssil i fomentarà encara més la cooperació energètica entre els països per crear un sistema energètic eficient i respectuós amb el medi ambient.
L'illa de la princesa Elisabeth és un dels projectes guanyadors i està considerada la primera illa d'energia artificial del món. Una subestació offshore polivalent situada a la costa de Bèlgica, connecta corrent continu d'alta tensió (HVDC) i corrent altern d'alta tensió (HVAC) i està dissenyada per recollir i convertir l'energia de sortida de fonts renovables. També ajudarà a integrar els parcs eòlics marí amb la xarxa terrestre belga.
La construcció de l'illa ja ha començat i es necessitaran uns 2,5 anys per preparar-se per posar les sòlides bases. L'illa comptarà amb interconnexions híbrides de profunditat variable, com Nautilus, que connecta el Regne Unit, i TritonLink, que es connectarà a Dinamarca un cop estigui operativa. Aquestes interconnexions permetran a Europa no només comercialitzar electricitat, sinó també energia amb una eficiència i fiabilitat òptimes. Els cables del parc eòlic estan col·locats en un paquet al mar i connectats a la xarxa terrestre d'Elia a l'illa de la Princesa Isabel: aquí, Europa mostra com afrontar el repte climàtic.
Tot i que les illes energètiques s'associen només a Europa, representen un canvi global en l'atenció a l'energia sostenible. Copenhaguen Infrastructure Partners (CIP) té previst desenvolupar uns 10 projectes d'illes energètiques al mar del Nord, al mar Bàltic i al sud-est asiàtic. Les illes compten amb solucions tècniques provades i una nova escala d'energia eòlica marina, fent que l'energia eòlica marina sigui més accessible i assequible.
La Unió Europea és un concepte tecnològic, i aquestes illes d'energia artificial són la base d'una transició energètica que garanteixi un desenvolupament sostenible i un món connectat. L'ús de l'energia eòlica marina als tròpics i el potencial de fluxos d'energia transfronterers són un gran pas per proporcionar al món solucions climàtiques. Bornholm i la princesa Elisabeth van posar les bases, de manera que es van fer nous plans arreu del món.
La finalització d'aquestes illes revolucionarà efectivament la manera com els humans creen, distribueixen i consumeixen energia, amb l'objectiu de crear un món sostenible per a les generacions futures.
Hora de publicació: 30-12-2024